El president del govern espanyol està protagonitzant un dels casos més
escandalosos de manipulació informativa que hem pogut veure mai. Dijous al matí
l'executiu que dirigeix va decidir que ETA era la responsable de l'atemptat de
Madrid i a partir d'ací ja no pensen canviar d'opinió. Ni les proves més
contundents canviaran aquesta decisió, presa per motius polítics més que
evidents. És cert que varen flaquejar la nit de dijous. Ara ja sabem perquè: els
serveis secrets varen activar les seues relacions amb el PSOE per advertir de la
manipulació que, contra la seua opinió, estava portant a terme el govern. Va ser
un moment de flaquesa, però s'han recuperat amb un excés de vitamines. Ara ja no
tornaran a caure i per impedir-ho han activat tots els seus recursos polítics i
mediàtics amb la sola finalitat de mentir, sabent que menteixen, per tal de
guanyar les eleccions de demà diumenge.
Certament que no és cap novetat. Les armes de destrucció massiva i el
perill mundial que suposadament representava l'Irac ja varen ser un exercici de
cinisme i mentida que aleshores semblava insuperable. Només aleshores. Ara és
encara més gros.
Ara el ministre de l'interior no té problema en inventar-se proves a tort
i dret i fins i tot "Informe Semanal" promet per aquesta nit una sessió única de
circ pornopolític, en plena jornada de reflexió. Al govern espanyol fins i tot
li queda temps per muntar gires internacionals. La ministra d'afers estrangers
va decidir ahir obligar tots els ambaixadors a fer de propagandistes i dir, a
cor que vols, que la culpa és d'ETA. Que per això els paguen.
Diguem-ho clar: el PP farà el que siga per mantenir-se en el poder.
Exactament el que siga. I ho farà al preu que siga. Qualsevol iniciativa que
puguem imaginar, per tenebrosa que ens puga semblar, es quedarà curta. Fins
diumenge queden molt poques hores i l'oposició no està a l'alçada de la gravetat
de les circumstàncies. No sap exigir que s'ature aquesta manipulació. Sembla que
tinguen por fins i tot de tenir por. No ens mereixem aquesta situació.
Però sobretot no ens mereixem, com a ciutadans de la Unió Europea, que
Aznar plegue tranquil·lament i se'n vaja a casa sense la vergonya d'haver estat
expulsat del poder. Ell va decidir trencar amb la política exterior tradicional
de l'estat i vendre's totalment a la política de Bush. Ell va decidir enviar
tropes espanyoles a invadir l'Iraq. Ell va decidir mentir sobre les armes de
destrucció massiva i criminalitzar qualsevol ciutadà que s'oposés al seu dictat.
No és una qüestió de legítima discrepància democràtica. És molt més que això.
José Maria Aznar està atemptant de manera conscient contra totes les bases de la
democràcia i la convivència i està generant un clima d'enfrontament i divisió
social que pot acabar tenint conseqüències nefastes si és que no les ha
aconseguit ja. Per tot això ha de dimitir.
